Cada volta

[Il·lustració de Suu do Santos]


És difícil sobreviure’t.
Cada volta que he tornat a tu,
a la teua casa plena d’altres vides
que ja no són la teua.
Cada volta que he guaitat des del carrer
les finestres del segon pis esperant
veure la llum amb la qual il•luminaves
el meu món petit.
M’he sentit una voyeur inútil
cada volta que passe per la vorera
i no puc fer el pas més lent.
És difícil sobreviure’t
cada volta que, amb cura, puge els esglaons
que mai més em duran a la teua porta;
cada volta que sé que no t’hi recolzaràs,
a la barana, esperant-me,
hostessa del temps i la runa.
Cada volta, dic,
és més difícil sobreviure’t.

[De la secció "La nuesa dels dies", Poemes a la intempèrie (3i4, València, 2011)]