Tria personal

Aquest poema és el primer del llibre Poemes a la intempèrie, guanyador del XXX Premi de poesia Senyoriu d'Ausiàs March (Ajuntament de Beniarjó, 2010). L'editorial valenciana Tres i Quatre el publicarà a l'abril de 2011, però ací en teniu un tast. Bon profit.


"Tria personal"

T’has inventat un altre dia
sota el pes de la consciència.
Des de fa dos anys, quatre mesos i quatre dies
saps de la lluita, de la ira que
a poc a poc ha anat fent-se greix
entre la pell i els ossos,
de la mort que has mesurat
i de les ofenses per les quals, encara,
hauries de demanar perdó:
un perdó que no vols.
Saps també dels besos,
de les abraçades irrepetibles
entre làpides sense nom,
ni data de naixement, ni epitafis.
I també saps del pes de la carn,
del cel obert a la nit més fosca,
dels tubs que sense voler t’enganxen a la vida.
I saps que tots saben. I tots callen.
Però tu, des de fa dos anys, quatre mesos, quatre dies
i unes hores ets una altra.
Ho saps i has decidit de parlar hui,
deu de març de dos mil nou:
has decidit d’omplir el teu cementiri.

El mur de M.H.

Per Ana R. Calero i Íngrid García-Wistädt

Va aparéixer de sobte
davant les mans paoroses
un estrany mur de vidre,
un mur desconsolat,
decisiu com la llum
primaveral del migdia.
Abans tot era a punt.
Tot es quedà a punt
a l’altra banda del mur:
la gespa el gos les vaques
la casa i el cotxe.
A soles, sense més
compromís que la seua
consciència, va seure i
es va mirar el mur
de vidre: puntual,
desconsolat i últim.





[Poema publicat a la plaquette de Poesia per la Revolta en commemoració de la lectura conjunta amb Marc Granell el dia 11 de febrer de 2010]

Fantasmes (San Gimignano, 1994)

La música fou l’evidència del misteri que s´amagava entre les torres. Has trigat quinze anys a esbrinar el dolor del vent, has trigat quinze anys a resoldre’t. Dubtes encara de l’existència d’aquell matí llunyà i de si fou ella realment qui va fer sonar les cordes del violí.



[Poema publicat a la plaquette de Poesia per la Revolta en commemoració de la lectura conjunta amb Marc Granell del dia 11 de febrer de 2010]

Un altre gris (Milano, 2000)

A Vicent Alonso


No t’agrada el gris sense caràcter, un gris qualsevol humit i trist. T’agrada el gris milà. És el gris d’un temps especial, d’un temps cenyit als budells de les nits insomnes, a l’esclavitud de les cabines taronja i dels cafès a la intempèrie. Plou al jardí de casa. Un cel gris, gris milà, et besa el front.



[Poema publicat a la plaquette de Poesia per la Revolta en commemoració de la lectura conjunta amb Marc Granell el dia 11 de febrer de 2010]

Hivern de 1999

L’hivern de mil nou-cents noranta-nou
fou fred, com tots, però un xic més cruel.
Tant se val.
Les truites de faves i el pa torrat
són el perfum introbable del teu carrer
de sempre, el carrer Cadis,
i la botiga del senyor Antoni
i les ensaïmades amb xocolata
del forn de San Valer, i les coques
de San Blai, i el pernil dolç de la carnisseria
del carrer Sevilla o els gelats d´Ibi
de la cantonada.
Tot ha desaparegut. Tant se val.
Tant se val ara que les preguntes tenen resposta.
Què et veuré fer la comunió? Impossible.
Què et veuré acabar el batxillerat?
I la universitat?
I a poc a poc el mil•lenni xuclant-te
la sang. Tant se val.
I què et paguen per llegir poesia?
Incomprensible, com els mòbils o internet.
Tant se val.
Si bé t’ho mires, no res té sentit
perquè el temps s’aturà a Russafa
un hivern remot de mil nou-cents noranta-nou,
un hivern cruel i fred com tots.
Tant se val.

[Poema publicat a l'antologia sobre la destrucció del territori For sale (Edicions 96, Carcaixent, 2010)]

Els ulls de Dolors

brillen des de lluny.
Te’ls veus al fons de la sala,
com la llum d’un farell.
Al telenotícies han dit
que ja en queden pocs,
massa soledat
i gent cada vegada
menys acostumada al sacrifici.
Done les gràcies als déus
per haver-m’hi abandonat.





[Poema de la sèrie inèdita Dietari d'Hipòcrates publicat al llibre col·lectiu Poliversos II (UPV, València, 2009) i triat com a telepoema per la subdirecció de Cultura de la ETSET de la UPV durant el curs 2009-2010. La il·lustració és de Suu Do Santos]